La policia belga assalta i destrossa la televisió kurda Stêrk TV

 Ahir a la nit la policia belga va assaltar els estudis de les televisions kurdes Stêrk TV i Medya Haber. Les estacions de televisió van ser literalment sabotejades tallant cables i confiscant equips. Aquest atac a la premsa lliure es va produir mentre Turquia tornava a detenir desenes de periodistes kurds.

Simultàniament la policia turca va dur a terme dimarts una sèrie de batudes a domicili coordinades a Istanbul, Ankara i la província d'Urfa sud-est, que van resultar en la detenció de nou periodistes kurds, va informar l'agència de notícies Mezopotamya.

Entre els detinguts hi ha Mehmet Aslan, un periodista de Mezopotamya que va ser detingut a casa seva a Ankara. A Urfa, l'experiodista de Mezopotamya Doğan Kaynak també va ser detingut. A Istanbul, l'operació va arrasar diversos periodistes de diferents mitjans: Esra Solin Dal de Mezopotamya, Enes Sezgin del diari Yeni Yaşam i altres membres de la premsa com Saliha Aras, Yeşim Alıcı, Beste Argat Balcı, Şirin Ermiş i Erdoğan Alayumat.

Leggi di più »

Un tribunal iranià condemna una professora de llengua kurda a 11 anys

El poder judicial islàmic iranià ha condemna una professora de llengua kurda i activista civil a 11 anys de presó, va informar diumenge un monitor de drets humans. El judici de Soma Pourmohammadi per l'acusació de "formar grups contra la seguretat" va començar dimecres en una sucursal de Sanandaj del tribunal revolucionari. Tres dies després, el 20 d'abril va ser condemnada a 10 anys de presó per ser complerta a una presó de Kermanshah, segons l'Organització Hengaw pels Drets Humans.

També va ser condemnada a un any de presó suspesa per un tribunal penal de Sanandaj per "pertorbar la seguretat nacional". Pourmohammadi és professora de llengua kurda i membre de l'Associació Cultural Nojin, una organització que ofereix cursos de llengua i literatura kurda. Va ser detinguda el gener de 2022 mentre investigava sobre el seu marit detingut en un jutjat de Sanandaj i va ser posada en llibertat sota fiança després de 27 dies.

La cofundadora de l'Associació Cultural Nojin, Zara Mohammadi, va ser arrestada el 2019. Estava ensenyant kurd a centenars de nens a Sanandaj i als voltants. Mohammadi va ser acusada d'"establir un comitè i un grup contrari a l'estabilitat i la seguretat del sistema" i la van condemnar a cinc anys de presó el febrer de 2021. Va començar a complir la seva condemna el gener de 2022 i va ser alliberada el febrer de 2023 per motius desconeguts.

Leggi di più »

Combats entre forces turques i kurdes a Metîna (Kurdistan del Sud)

Des d'aquest matí hi ha combats per una operació d'ocupació iniciada a Metîna (Kurdistan de l'Iraq) segons el vídeo adjunt dels enfrontaments. L'estat turc ocupant va llançar un atac d'invasió a Metina, dins de les zones de defensa de Medya (sota control de les Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) i Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star). L'exèrcit turc bombardeja constantment la zona amb helicòpters, avions de guerra, artilleria i obusos. HPG va afirmar que l'exèrcit turc vol ampliar la seva operació d'ocupació pas a pas. D'altra banda la guerrilla ha comunicat la mort en combat al Zap del Voluntari Xebat Türkmen (de nom oficial Mihemed Hinawî) el passat 23 de març.

 

En el front urbà, dins de territori turc continuen les accions clandestines. Halkların Birleşik Devrim Hareketini (HBDH, Moviment Revolucionari dels Pobles Units) va organitzar un sabotatge cremant una fàbrica de metall a İzmir/Çiğli. Afirmant que l'acció es va dur a terme contra les polítiques de guerra de l'islamo-feixisme de l'AKP-MHP* cap al Kurdistan, HBDH va dir: "Demanem a tothom que doni un cop al feixisme a les nostres files".

*AKP, Partit de la Justícia i el Desenvolupament ;MHP, Milliyetçi Hareket Partisi (MHP)

Leggi di più »

El pres polític kurd Shaker Behrouz, del partit d'esquerra Komala, inicia una vaga de fam en protesta contra el seu empresonament, malgrat que la seva condemna ha acabat

Shaker Behrouz, un detingut polític kurd d'Urmia, ha iniciat una vaga de fam en protesta contra la seva detenció prolongada i injusta a la presó central d'Urmia, malgrat que la seva condemna ha acabat. Ha passat 5 anys, 1 mes i 7 dies empresonat sense oportunitat d'excedència. Durant aquest temps, es va enfrontar a dues condemnes a mort, ambdues anul·lades.

Segons un informe obtingut per l'Organització Hengaw pels Drets Humans, Shaker Behrouz, un pres polític de “Dizaj Margavar” a Urmia, va iniciar la seva vaga de fam el diumenge 13 d'abril de 2024. Avui és el quart dia de la seva vaga.

Tot i que la seva condemna va acabar el mes passat, Shaker Behrouz continua detingut en circumstàncies poc clares per la branca d'execució del Tribunal d'Urmia, citant la revisió del cas en curs.

Shaker Behrouz va ser condemnat inicialment a mort l'agost de 2020 per la Segona Secció del Tribunal Revolucionari d'Urmia, sota la jurisdicció del jutge Sheikhlou, per càrrecs de "rebel·lió" i "pertinença al Partit Komala". Aquest càrrec es va presentar mentre estava anteriorment afiliat al Partit Democràtic del Kurdistan iranià, pel qual havia rebut una condemna de 5 anys de presó pel mateix tribunal. Finalment, la condemna a mort va ser anul·lada per la Primera Secció del Tribunal Suprem iranià.

Resident de "Dizaj Margavar", Shaker Behrouz havia estat membre del Partit Democràtic del Kurdistan iranià durant 7 mesos abans de tornar a l'Iran. Va ser detingut per les forces d'intel·ligència d'Urmia el dimecres 12 de març de 2019. Després de passar més d'un any al centre de detenció del departament, va ser traslladat a la presó central d'Urmia la primavera de 2022.

El desembre de 2020, la Primera Secció del Tribunal Penal Especial per a Menors d'Urmia va condemnar a mort a Shaker Behrouz pel suposat assassinat d'un membre de la Guàrdia Revolucionària. Aquesta sentència va ser confirmada per la Secció 31 del Tribunal Suprem de Qom l'any passat.

El cas es va tancar amb el consentiment de la família del demandant el 30 de juny de 2022. No obstant això, Shaker Behrouz va ser retornat a la sala política de la presó central d'Urmia, on va ser posat en aïllament en previsió de l'execució.

Leggi di più »

Les HPG comuniquen la mort en combat dels Voluntaris Dilxwaz Germiyan i Delal Zanyar al Zap

Dilxwaz Germiyan, fill del Kurdistan del Sud i el militant abnegat apoista, va ser martiritzat en l'atac enemic a Zap el 31 de març de 2024. Delal Zanyar, de les YJA-Star va morir màrtir a les àrees de defensa de Medya el 23 de març de 2024 ambdós en combat contra ocupants turcs. Segons les HPG: "El nostre company Dilxwaz, que va barrejar la resiliència i la puresa de la regió de Germiyan amb la moralitat del nostre partit PKK, sempre ha tingut grans objectius. El nostre company, que es va adonar de la vida de modernitat capitalista imposada als joves del Kurdistan del Sud i va preferir l'estil de vida apoista, va veure que el que passava al PKK era l'estat més natural, net i conscient del kurd. Sobre aquesta base, va trobar la seva pròpia essència amb la vida del PKK que va abraçar amb tot el cor. El nostre camarada Dilxwaz, que va ser pres com a exemple per tots els seus companys amb la seva actitud militant contra l'enemic i la seva maduresa i modesta posició a la vida, va aconseguir ocupar el seu honorable lloc en la lluita del nostre poble per la llibertat. Expressem el nostre condol a tota la tribu Caf i al poble del Kurdistan del Sud, especialment a la preciosa família del nostre camarada Dilxwaz, que s'ha guanyat un lloc al cor dels seus companys des del primer dia que es va unir a la nostra lluita, i que va contribuir a la lluita del nostre poble per la llibertat. Reiterem la nostra promesa que coronarem el ric llegat de lluita que ens va deixar amb un Kurdistan lliure i seguirem els somnis dels nostres màrtirs."

D'altra banda la guerrilla continua donant un cop a l'exèrcit turc invasor. El 4 d'abril, l'exèrcit turc invasor va enviar una unitat selecta, formada per tinents i tinents majors, cap als nostres túnels de guerra a l'Àrea de Resistència de Girê Cûdî. Aquests invasors van ser controlats per les nostres forces, primer colpejats amb tàctiques de sabotatge i després van intervenir amb armes individuals. Les nostres forces van confiscar 1 arma personal SAR-56 i materials dels invasors que van ser castigats aquí. Tanmateix, l'exèrcit turc invasor va amagar les seves pèrdues aquí com de costum. Es va determinar que l'arma personal SAR-56 retirada dels invasors castigats tenia el número de sèrie TCK 1102-22CK00541. Les HPG han fet públic els fets amagats per l'exèrcit d'ocupació i els mitjans de guerra privats amb fotografies i imatges.

Leggi di più »

L'Iran assassina 2 civils kurds a la frontera

El 13 d'abril, dos kolbars* van ser assassinats pel foc de la guàrdia fronterera iraniana en incidents separats a les regions de Sardasht i Saqqez del Kurdistan oriental. Els guàrdies fronterers iranians van atacar un grup de kolbars i van causar la mort d'un jove de 20 anys, va informar el Partit per la Llibertat del Kurdistan (PAK, Partî Azadîy Kurdistan). La víctima, Mehrdad Abdollahzadeh, va caure d'un penya-segat després de ser colpejada pel foc de la guàrdia fronterera. Al mateix temps, un altre kolbar, Omid Saeidi, va ser assassinat a trets pels guàrdies fronterers al poble fronterer de Bastam, situat a la província kurda de Saqqez.

Els guàrdies fronterers van abandonar Saeidi després de disparar-li. El seu cos va ser trobat després de diverses hores de recerca per part de la població local.

Durant les últimes tres setmanes, quatre kolbars han estat assassinats pels guàrdies fronterers iranians a les zones frontereres de Nowsud i Baneh. Cinc kolbars més van morir per congelació, atacs cardíacs i caigudes.

"Kolbar" és un terme kurd compost per les paraules "kol" (espatlles) i "bar" (càrrega). Els kolbar es guanyen la vida portant béns com cigarrets, telèfons mòbils, teles, articles per a la llar, te i, més rarament, alcohol. Per fer-ho, prenen rutes perilloses, principalment entre el Kurdistan sud i l'est (Rojhilat). Tot i que arrisquen la vida en aquesta activitat, només reben una remuneració irrisoria en comparació amb els preus de venda dels productes als mercats de Teheran. Els kolbar són sistemàticament l'objectiu de les forces de seguretat iranianes i turques a les zones frontereres muntanyoses que divideixen el Kurdistan, entre l'Iraq, l'Iran i Turquia. Desenes són assassinades cada any pels guàrdies fronterers turcs o iranians, amb total impunitat.

Leggi di più »

Les eleccions locals a Turquia marquen un punt d'inflexió pel moviment nacional kurd i apunten al final d'Erdogan

La població del Kurdistan del Nord va anar a votar ahir a les eleccions locals. El govern islamista de l'AKP-MHP va patir una gran derrota, el nou Partit Popular per la Igualtat i la Democràcia (Partit DEM) i el CHP van guanyar les eleccions. El partit nacionalista kurd DEM va guanyar 75 ciutats: 3 municipis metropolitans, 7 províncies, 58 districtes i 7 municipis de ciutat. El Dem Parti (Partiya Wekhevî û Demokrasiya Gelan, Partit Popular de l'Equitat i la Democràcia) és l'hereu del HDP. Els resultats de les eleccions municipals revelen canvis polítics significatius. El Partit Justícia i Desenvolupament (AKP), islamista, i el seu aliat, el Partit Acció Nacionalista (MHP), xovinista turc, han experimentat un fort declivi a nivell estatal. Fins i tot els mitjans de comunicació afiliats a l'AKP-MHP no van poder amagar aquesta derrota, malgrat diversos intents d'influir a les eleccions.

El Partit Igualtat i Democràcia (DEM Parti), per la seva banda, va prendre la davantera en 11 províncies, en particular a Mêrdîn, Amed, Wan, Colemêrg, Agirî, Bedlîs, Sêrt, Êlih, Dêrsim, Îdir i Mûş. Es van produir renyides conteses a les ciutats de Şirnex, Qers i Çewlîg, on el Partit DEM competia directament amb l'AKP, malgrat el trasllat massiu de militars i policies per influir en la votació.
A Amed, la capital del Kurdistan del Nord, seguint el lideratge del Partit DEM en les votacions, la població va celebrar la victòria amb el 64 % dels vots davant de la seu local del partit. Les festivitats, animades per tambors i cançons, marquen el desig popular de desfer-se dels administradors designats pel govern a la regió del Kurdistan. Resultats similars es van donar a d'altres capitals provincials; Êlih/Batman  amb el 66 % pel DEM, Muş amb el 40% front el 23% de l'AKP d'Erdogan, Nisêbin on el
Dem obté el 73% dels vots,  a Wan on el partit kurd ha aconseguit el 66% esclafant a l'islamista AKP d'Erdogan que es queda amb el 16%, a Merdin on el partit kurd ha aconseguit el 56 % esclafant a l'islamista AKP d'Erdogan que es queda amb el 28 % o a la disputada Colemêrg on els nacionalistes kurds  han derrotat, malgrat diverses trampes electorals, a l'AKP d'Erdogan 46 a 44 %.

Alguns dels resultats més espectaculars del DEM:

* Licê (Lice): 86.08

* Gever (Yüksekova): 78.23

* Nisêbîn (Nusaybin): 75.38

* Cizîr (Cizre): 72.88

* Karaz (Kocaköy): 72.23

* Rezan (Bağlar): 71.83

* Qelqelî (Özalp): 71.50

* Hezex (İdil): 71.27

A la província de Dersim, els candidats del DEM Parti, Birsen Orhan i Cevdet Konak, van obtenir la majoria dels vots amb 40 %, per davant del CHP, i de l'AKP amb el 16 %. El diputat del Partit DEM per Agirî Sırrı Sakık va expressar la seva gratitud al poble d'Ağrı a través de les xarxes socials i va emfatitzar que aquesta victòria pertany a tot el poble d'Ağrı. Encara així el moviment kurd ha denunciat la victòria de l'AKP a 12 localitats amb un frau transportant-hi militars i policies per votar.

Davant els riscos de frau electoral, els copresidents del partit DEM, Tuncer Bakırhan i Tülay Hatimoğulları, van demanar vigilància, en particular pel que fa al control de les urnes i al seguiment dels procediments d'escrutini i transmissió dels resultats a les comissions electorals locals. Van insistir en la necessitat de romandre alerta davant de qualsevol intent de manipulació durant el trasllat de les urnes i el registre dels resultats al sistema de la Comissió Suprema Electoral (YSK). Més enllà del Kurdistan es va confirmat també el desastre electoral de l'islamista kurdòfob Erdogan (AKP) a Ankara on els vencedors del CHP cridareen "Turquia és, i continuarà sent laica" i a Constantinoble (Istanbul) on el batlle del CHP, Ekren 

 İmamoğlu, va realitzar un emotiu discurs:

"Els colors antics d'aquesta ciutat, la gent... els kurds, els alevis, els armenis, els circassians i la gent d'Istanbul que va immigrar aquí des de tota Anatòlia, defensaran lliurement els seus drets (...)Totes les flors d'Istanbul i Turquia tornaran a florir amb força en aquesta ciutat".

 Erdogan està derrotat però continua al càrrec, res és imprevisible en un personatge capaç de realitzar un autocop d'estat, mantenint 40.000 kurds empresonats entre ells els dos màxims dirigents Abdullah Oçalan i Selahattin Demirtas i havent expulsat del país a tota l'oposició en una purga stalinista.

Leggi di più »

El Newroz (Any nou kurd) marca el renaixement del moviment nacional kurd a les portes de les eleccions

L'arribada de la primavera és celebrada de forma especial per la nació kurda. De fet, simbòlicament, se l'anomena Newroz o any nou. Enguany les massives celebracions al Kurdistan sota ocupació turca han marcat un punt d'inflexió malgrat la repressió turca. Les accions de sabotatge de la Yekitiya Ciwanên Welatparêzên Kurdistanê (Unió de Joves Patriotes Kurds, creada el setembre de 2023) contra interessos colonials turcs han convergit amb massives concentracions al voltant del Dem Parti (Partiya Wekhevî û Demokrasiya Gelan, Partit Popular de l'Equitat i la Democràcia, hereu del HDP) en un moment clau.

D'aquí a uns dies, el 31 de març els kurds tornaran a votar. En el passat, la relació entre els kurds i les urnes era només una formalitat. Els partits del sistema a Turquia i al Kurdistan, les famílies benestants destacades i les urnes, que no té altra funció que escollir-ne una. Tanmateix, malgrat totes les obstruccions, les votacions fraudulentes i les intervencions fins al robatori de vots, la gent del Kurdistan s'ha convertit en la dinàmica més fonamental de les eleccions gràcies a la seva forta lluita per la democràcia i el gran preu que han pagat. L'imperialisme turc d'AKP/MHP a Turquia té por del poble kurd, la seva voluntat de llibertat i el seu compromís amb la democràcia. Cada vegada que les urnes es posen davant del poble, el poble kurd és la principal por al feixisme a Turquia. La devoció del poble kurd pel líder Abdullah Öçalan, malgrat la pressió intensa i la implicació de totes les institucions ideològiques i productores de mentides i els elements del règim, l'intens esforç del poble kurd per arribar a la veritat a través dels seus propis mitjans frustra totes les institucions productores de mentides del ordre.

El 31 de març, a tota la geografia política de Turquia, es posaran urnes davant el poble; però aquestes urnes tenen significats diferents a l'oest de Turquia i al Kurdistan. Potser un votant a Tekirdağ o Isparta només triarà l'alcalde i els membres del consell; però al Kurdistan, totes les urnes que es posen davant del poble expressen realment una opció entre llibertat i esclavitud. Al Newroz de 2024, els kurds van celebrar amb entusiasme tant al Kurdistan com a l'oest de Turquia i Europa.

Leggi di più »

Els partits kurds guanyen les eleccions a la disputada ciutat de Kirkuk, Iraq

 

L'Iraq va celebrar les seves primeres eleccions locals en deu anys el dilluns 18 de desembre, amb una participació d'aproximadament el 41%, una xifra que reflecteix l'apatia pública generalitzada en l'era posterior a l'IS (Estat Islàmic). Les eleccions, crucials per configurar la governança local abans de les eleccions generals del 2025, es van celebrar a 15 de les 18 províncies de l'Iraq.

Una característica notable d'aquestes eleccions van ser les taxes de participació més altes a les ciutats kurdes i Kirkuk, una ciutat amb diversitat ètnica. L'augment del compromís en aquestes àrees, malgrat les deficiències percebudes dels líders polítics locals, va enviar un fort missatge de responsabilitat cívica i una crida a una reforma política.

Les eleccions van estar marcades per la participació de diverses faccions polítiques, com ara grups xiïtes, sunnites, kurds i altres minories. Un fet significatiu va ser l'absència del moviment sàdrista, liderat per Muqtada al-Sadr, que va boicotejar la votació. Aquesta decisió és emblemàtica de l'evolució del panorama polític a l'Iraq, sobretot tenint en compte l'èxit anterior dels sadristes, on van aconseguir el tercer lloc amb 60 escons.

Les primeres dades de Kerkûk (en kurd) Kirkuk, estratègicament important, van indicar una participació notable de més del 70%, molt per sobre de la mitjana estatal. S'espera que aquesta participació, especialment amb els kurds que surten victoriosos, s'espera que exacerbi les tensions ètniques existents amb les comunitats àrabs i turcomanes. Per contrarestar els possibles disturbis, Bafil Talabani, líder de la Unió Patriòtica del Kurdistan (UPK), va demanar una celebració pacífica i va emfatitzar la necessitat de mantenir l'estabilitat a la diversa ciutat.

Dels 143.198 vots comptats de les eleccions provincials, el 64% va als partits kurds, el 32% als partits àrabs i el 12% als partits turkmans Els partits kurds han guanyat vuit escons al consell provincial de 16 escons de Kirkuk. Un seient de quota cristià pot ajudar els kurds a nomenar un governador si estan units. PUK spox va dir que el guanyador del seient cristià els donarà suport. La UPK és la gran guanyadora amb 155.000 vots (65 %) front 49.000 del PDK(20 %) i 25.000 de Nova Generació (13 %) (escissió de la UPK). Els turcmens i els àrabs sumen la resta.

Leggi di più »

300.000 kurds condemnats a una sola província en 4 anys... per un article que ha estat anul·lat ara pel Tribunal Constitucional de Turquia

Unes 300.000 persones han estat condemnades en 4 anys en una única província de Turquia de majoria kurda en virtut d'una secció del codi penal que castiga persones per "delictes comesos en nom d'una organització [il·legal] sense pertinença". Però aquesta secció del codi penal ha estat recentment anul·lada pel Tribunal Constitucional de Turquia, segons Mehdi Özdemir, vicepresident del Col·legi d'Advocats d'Amed (en turc Diyarbakır).

Amb l'argument que no era vàlida per la Constitució, el Tribunal Constitucional va anul·lar la setmana passada la disposició en qüestió, que s'ha debatut i impugnat amb freqüència en diferents causes judicials amb periodistes, polítics i activistes amb l'argument que era inconstitucional.

Molts presos polítics han estat jutjats i condemnats en virtut de la disposició en els darrers anys, amb la província de Diyarbakır (Amed), de majoria kurda, una de les ciutats més afectades per la disposició, i on l'efecte de l'anul·lació serà més sorprenent quan la sentència, que entrarà en vigor d'aquí a quatre mesos, entra en vigor.

Segons un informe del Col·legi d'Advocats de Diyarbakır, a partir de dades del Ministeri de Justícia, un total de 4.949 persones van ser condemnades i 3.036 absoltes en els judicis que es van dur a terme en l'àmbit d'aquest article el 2016. El 2017, el nombre de processaments va augmentar, i el nombre de condemnes gairebé es va quadruplicar, i 14.971 persones van ser condemnades i 11.437 absoltes. L'augment va continuar el 2018 quan 108.412 persones van ser condemnades i 23.970 absoltes. El 2019, 70.848 persones van ser condemnades i 26.175 absoltes. El 2020, 44.204 persones van ser condemnades i 16.516 absoltes. Segons les dades, un total de 243.834 persones van ser condemnades a tot Turquia entre el 2016 i el 2020 per cometre un delicte en nom d'una organització il·legal sense ser membre de l'organització. Les condemnes van continuar el 2021 i el 2022.

En declaracions a Artı Gerçek News, Özdemir va assenyalar que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) havia emès anteriorment nombroses sentències que dictaminaven que la disposició anul·lada era una violació, posant èmfasi en l'alineació del Tribunal Constitucional amb la visió del TEDH.

Özdemir va subratllar que el veritable repte rau en l'aplicació de les lleis sota la legislació "antiterrorista", que va qualificar de judicis amb motivació política. Va assenyalar que el Tribunal Constitucional, el TEDH i la Comissió de Venècia del Consell d'Europa han criticat tot el paquet de lleis antiterroristes de Turquia.

En referència a l'impacte de la disposició anul·lada, Özdemir va recordar els processaments per "pertinença a una organització il·legal" i va subratllar la necessitat d'un marc legal més precís per evitar abusos en casos polítics.

Amb la decisió del Tribunal Constitucional turc que entrarà en vigor d'aquí a quatre mesos, els experts legals esperen una revisió dels casos en curs i possibles sortides de presó.

Leggi di più »